Traduïr Web:

 

 

Català      Rusian


 

A Cafès Ros, oferim una àmplia gamma  de Cafès, seleccionats d'entre les millors varietats del mercat, la qual cosa, ens permet satisfer plenament als nostres clients. 

Aquesta oferta es completa amb altres productes generals d'alimentació i manipulats del paper


 

Slow Roasting System  by Cafès Ros

 


 

  Membre associat a:

 

Fórum Cultural del Café Fórum Cultural del Café

 

        Gremi de Torrefactors Gremi de Torrefactors de Cafè de Catalunya

 

Historia del cafè

Existeixen diferents llegendes sobre com fou descobert el cafè. El que si que podem afirmar amb certesa, es que el cafè és originari d’Àfrica, de la zona de Etiòpia i Abissínia, llocs on encara avui creix en estat salvatge. Va ser al territori de l’actual Iemen on es va iniciar el cultiu i el consum del cafè als voltants del 1454, estenent-se posteriorment per tot el món a través del port de Moca.

Durant molts segles el consum del cafè es va circumscriure a la zona de l'Orient Mitjà, anava lligat a les cerimònies religioses que es celebraven a les mesquites. Poc a poc l’hàbit de beure cafè va arrelar entre la població, sorgint els primers establiments per assaborir-lo a ciutats com La Meca, Constantinopla, El Caire... Des de Turquia es va portar a Itàlia. Es té constància que es venia amb regularitat a Roma cap al 1625. Inicialment el consum de cafè tenia una connotació mèdica, però aviat va ser conegut pel públic en general com una beguda exòtica. Al segle XVII el cafè va arribar a la resta d’Europa, on es van obrir les primeres cafeteries.

Així fou com el secret gelosament guardat durant segles pels àrabs, es va convertir en quelcom molt cobdiciat pels europeus, disputant-se la introducció del cultiu a les seves colònies d’ultramar.

Els holandesos foren els propagadors del cafè per Àsia, introduint-lo a les Índies Orientals Holandeses, a Batavia i Djakarta al 1616. A ells es deuen les grans plantacions de Sri Lanka i Indonèsia, després d’aclimatar la planta als jardins botànics d’Amsterdam, convertint-se Holanda en la primera potència cafetera del món.

Fins al segle XVIII el cafè no va arribar a terres americanes. Els francesos van portar la planta del cafè a les Antilles, concretament a Martinica (1723). D’allà va anar saltant d’illa a illa: Haití, República Dominicana, Cuba... fins arribar al continent: Colòmbia (1732), Mèxic (1740), Guatemala (1750), Costa Rica (1779), Veneçuela (1784). La difusió va estar en un primer moment en mans dels religiosos jesuïtes, que es van dedicar a sembrar cafè allà on establien les seves missions.

El cultiu del cafè a l'Àfrica, d’on és oriünda la planta, es deu en gran part als missioners francesos, que el van introduir a les illes Maurici i Reunió (1717). D’allà passarà a cultivar-se a Guinea, Sierra Leone, Costa d’Ivori, Gabon etc. L’expansió a l’Àfrica Central (Camerun, Burundi, Kenya...) tindrà lloc, ja entrat el segle XIX, gràcies als colons alemanys i anglesos.

Per la seva part els britànics contribuïren a aquesta expansió, introduïnt el cafè a Jamaica (1730), on en la actualitat es cultiva el cafè més famós del mon, el Blue Mountain. També van propiciar les grans plantacions de l’Índia a partir de 1830, encara que el cafè fou introduït en aquest país a finals del segle XVII per un pelegrí musulmà.

La planta del cafè

El cafeto o coffea es una planta de la família de les rubiacees, que creix a la franja delimitada entre els tròpics de Càncer i Capricorn. La classificació de les plantes del cafè és complicada perquè hi ha moltes espècies i varietats. Comercialment destaquen: Aràbica (aporta el 70% de la producció mundial), Canephora o Robusta (suposa el 30 % de la producció mundial), Liberia, Excelsa, Abeoakutal i Dewevrei.

Coffea aràbica

Varietats: Java, Moka, Bourbon, Maragogype, entre d'altres. Es cultiva a zones humides i altes d'Amèrica Central i del Sud, Àfrica i Àsia.- entre 600 i 2000 metres -.

Segons com son tractats podem distingir entre:

Aràbica rentat: Gra gran, el·líptic, de color verd blavós i olor a herba verda. Produït a països Centre Americans i l'est d'Àfrica.

Aràbica no rentat: Gra ovalat, de color groc verdós i olor a herba verda. Cultivat bàsicament a Brasil, el sabor varia en funció de la regió productora.

Coffea canephora o Robusta. 

Varietats: Robusta, Conilon, Kouilloi, Niaouli, Uganda... Les principals zones de cultiu són les zones baixes i seques d'Àfrica, Indochina i Brasil.

Gra rodó, de color marró groguenc i olor a palla humida, normalment es tracta en sec.

FASES FONAMENTALS DEL CULTIU DEL CAFETO:

1. Selecció de les llavors. 

Es trien les millors cireres dels cafetars, es desgranen a mà i es preparen les llavors per sembrar.

2. Plantació en vivers. 

Es planten les llavors en planters a intervals regulars, sobre un llit de terra sorrenca rica en humus, protegint-los del sol directe. Al cap de sis setmanes la planta ha brotat uns 3 cm., entre els quinze o vint dies següents brotaran les primeres fulletes, es el moment de trasplantar el cafeto a un test o una bossa on romandrà entre sis i vuit mesos fins arribar a una alçada d’uns 60 cm.

3. Sembra a la plantació. 

Es fa mantenint una distància de 3,5 m. d’arbust a arbust, plantant entre ells plàtans per proporcionar-los ombra. Durant 4 o 5 anys requeriran molta cura, recs, adobs, etc.

4. Poda. 

Consisteix en tallar la part superior del tronc deixant l’arbre a una alçada d’un 1,5 m., facilitant així la recollida a mà. 

5. Floració.

Les flors surten al cap d’unes tres setmanes de la poda, duren tres dies, deixant lloc als fruits que tardaran uns tres mesos a madurar.

6. Recolecció i tractament. 

El cafè es cull quan les cireres estan madures. Si es fa de forma manual la recollida pot durar fins a tres mesos en cicles d'entre dos o tres setmanes. Una vegada recollit el cafè s'ha de tractar existeixen dos mètodes:

  • Mètode seco,dona lloc als anomenats cafès naturals o no rentats. Un cop recollides les cireres, es deixen assecar a terra, després es baten per desprendre la polpa del gra, a continuació es seleccionen els grans procedint després a la comercialització.

  • Mètode humit, produeix els cafè rentats o suaus. Recollides les cireres s'utilitza una màquina despolpadora per separa la polpa del gra, seguidament els grans passen un procés de fermentació i rentat amb aigua que acaba de netejar-los per complert. Un cop nets s'assequen en eres al sol o amb aire calent fent servir unes maquines anomenades “guardioles”. Un cop secs es seleccionen i ja estan llestos per la comercialització i posterior torrefacció.